Última creación

Bueno pues después de más de dos semanas pintando día y tarde al final he terminado las 5 puertas, el salón y nuestro cuarto. Lo más duro pintar el salón casi me da algo.

El lacado de puertas ha sido menos complicado de lo que en principio me pensaba ya que le pille el truco en la segundo puerta, la primera quedo un poco mal, pero bueno para eso están las prácticas.

Lo que he sacado en claro es que para lacar necesitas mini-rodillos de esponja, mejor que los de pelos, hay que hacer una mezcla entre pintura y disolvente que no quede ni muy liquida ni muy espesa, hay que esperarse a que este completamente seco y sobre todo hay que quitar todos los residuos que quedan pegados.

Os pongo una muestra de mi duro trabajo, el color de la pared es marrón kenia, aunque para mi es color garbanzo.

Expliqueu que us ha semblat la pràctica

Ara podeu fer una pràctica amb el programa Voky.

Aneu a http://www.voki.com i creeu un personatge que s'assemble a vosaltres i expliqueu el que us ha semblat la pràctica de la ceba que hem fet.

Penseu els els blogs els utilitza tothom

Estic fent un curs sobre edició de blogs i em fet una enquesta com la que us he demanat de la pràctica i aqui teniu els resultats

Com es veu un bacteri al microscopi?

Aquí teniu una mostra de imatges de bacteris que s'han observat des de un microscopi

BubbleShare: Share photos - green toy news

Estructura externa

• Membrana

Té una estructura molt semblant a la membrana eucariota, amb fosfolípids i moltes proteïnes.
Presenta unes invaginacions concèntriques internes anomenades mesosomes on la cèl·lula realitza el transport dels nutrients, la respiració cel·lular, la fotosíntesi i altres processos relacionats amb la divisió cel·lular.

• Paret cel·lular

És una capa externa a la membrana que cobreix i protegeix externament la cèl·lula i serveix per mantenir la forma i l’estructura cel·lulars.
Està constituïda bàsicament per un mucopolisacàrid exclusiu de les cèl·lules procariotes: la mureïna. En els bacteris podem trobar dos tipus principals de paret que es corresponen amb les propietats de tinció dels bacteris.
Els bacteris grampositius tenen una capa de mureïna molt gruixuda que amb la tinció de Gram pren un color rosa intens. Els gramnegatius,en canvi, presenten una capa de mureïna més prima que amb la tinció de Gram pren una coloració rosa pàlid.

• Càpsula

Alguns bacteris presenten una tercera capa externa a la paret bacteriana. Té un gruix important i pot envoltar a més d’un bacteri a la vegada.
Serveix com a mesura de protecció del bacteri davant diferents situacions ambientals adverses: deshidratació, fagocitosi, o bé per fixar- se sobre els diversos substrats on poden viure.

• Pili

També anomenats fímbries són estructures molt petites però abundants a tota la perifèria del bacteri. Hi ha un tipus especial de pili, anomenats pili F que indiquen que els bacteris que els posseeixen tenen un plasmidi i poden realitzar la conjugació.

• Flagels

Són estructures molt grans (fins a 10 vegades el tamany del bacteri) i poc abundants que serveixen per realitzar alguns moviments de desplaçament.

Per trobar més informació polsa aquí

Estructura interna

Al citoplasma bacterià no hi ha orgànuls, només s’hi troben ribosomes procariòtics (molt petits) i el material genètic formant un cromosoma dispers al citoplasma. En ocasions s’hi poden trobar porcions d’ADN independents del cromosoma que també contenen informació genètica i que es dupliquen per separat i es poden transmetre d’un bacteri a un altre anomenades plasmidis.

A l’interior del citoplasma hi ha alguns petits orgànuls envoltats de finíssimes membranes, com els vacúols o les inclusions de glucògen, sofre o fosfat.

Estructura

Els bacteris es classifiquen en la categoria dels procariotes, de manera que el seu material genètic no es troba tancat dins d’una membrana formant un nucli. Els bacteris constitueixen les formes de vida més antigues i més simples que van aparèixer a la terra, fa milions d’anys. Hi ha hipòtesis científiques que atribueixen als bacteris els canvis produïts al medi ambient de la terra que van permetre el desenvolupament d’altres formes de vida més complexes. També se suposa que les cèl·lules eucariotes, més complexes, es van desenvolupar quan els bacteris es van fer residents simbiòtics d’altres cèl·lules convertint-se en orgànuls en les noves cèl·lules. Un exemple d’aquests orgànuls són els mitocondris, que tenen una porció d’ADN pròpia i que poden replicar de manera independent a l’ADN del nucli cel·lular.

L’estructura del citoplasma és molt simple i no hi trobem sistemes de membranes independents que els divideixin en compartiments funcionals.

La majoria dels bacteris, de manera semblant a les cèl·lules de les plantes, estan envoltats per una paret cel·lular més o menys rígida però de composició molt diferent de la de les plantes.

En l’estructura bacteriana es distingeixen tres parts: els embolcalls i apèndixs a la part externa; i el citoplasma en la part interna. A cadascuna d’elles trobem diferents components.